6. Imagina i descriu el personatge protagonista del conte següent.

Es un jove que es diu Angel. Te 18 anys, va neixer a un petit poble de Tarragona. Te dos germans que es diuen Pau i Guilllem. Els tres germans es duen molt bé. No te molt de doblers. Es alt, flac, te els pels llargs, te la cara petita, es molt flexible i es bastant guapo  Te els ulls verds com la gespa. Els seus cabells són merrons com el xocolata. Es simpatic, divertit, gracios i molt pero que molt agradable. 
Es una de les poques persones en el món que s'atrebeix a fer coses arriscades.

Conclusions tema 6

Hi ha persones que a vegades surten del seu país per viatjar, estudiar, etc. Però altres vegades abandonen la seva casa forçats per guerra, fam, per no tenir futur, persecucions polítiques, etc. Són els immigrants. Són persones que ho passen molt malament. Hi ha persones que tenen actituds xenòfobes cap als emigrants. Però també hi ha persones i ONGs que lis ajuden. Totes les persones del món són molt semblants i tenen les mateixes necessitats. Però són diferents, perquè cada persona és única i irrepetible. Som diferents per el nostre caràcter, com som, les nostres costums, d'on venim, el nostre idioma, les nostres festes, etc. Avui en dia, a Europa, a les seves ciutats viuen persones de diferents orígens, cultures o formes de vida. Son les societats interculturals. Les persones son diferents, però ens respectem. Això és la diversitat. A vegades tenim prejudicis i donam per bones coses que no sabem. Són produïts per la ignorància. Això fa rebutgem amb més intensitat lo que no coneixem. Respectar a les persones tal com són i acceptar la diversitat. He d'intentar conèixer-los, entenden-los i acceptar-los.

Conclusions tema 5

Vivim amb altres persones dins una comunitat. Ens agrada relacionar-nos, conviure i ser feliços, però em de respectar-nos i ser responsables. Hem de posar de la nostra part. És important fer un esforç per conèixer-nos millor. No sempre és fàcil. A vegades podem pensar que no és el nostre problema i no ajudam als amics.

Quan estimam a un altre persona tenim moltes coses en comú i ens agradar ajudar-la, compartir i estar amb ella. Però a vegades les persones tenen opinions diferents o adapten actituds poc respectuoses i entren en conflicte.

La Constitució espanyola de 1978 és la principal llei i és la garantia dels drets i els valors de les persones que viuen al nostre país.

Les persones grans tenen problemes de salut, per moureu-se, necessiten persones per cuinar, netejar-se. També problemes de doblers o de no estar tot sols. Necessitam persones que'ls cuidin.

La convivència depèn de tots. Les lleis no ho arreglen tot. Cuidar les coses petites ajuda a fer la vida més agradable. No hem de molestar quan jugam, si escoltam música o miram la televisió.

Conclusions tema 4

Fa anys les dones i els homes no tenien els mateixos drets, les dones estaven discriminades per accedir a l'educació i només feien les feines de ca seva. Ara estan millor però les dones a mes de treballar fora de casa segueix encarregant-se de les feines de la casa.

Els nins i nines són diferents. Juguen a coses diferents i es comporten de manera diferent. Però això no vol dir que uns siguin millors que d'altres.

La realitat ens mostra que hi ha diferències en ser home o dona. No hi ha igualtat per accedir a les coses, com l'educació, ser cap d'una empresa, astronauta...

La societat ha d'ajudar a que els homes i dones puguin compaginar la seva dedicació laboral amb la seva dedicació a la família. Nosaltres com nins, tenim que col·laborar en les tasques de ca nostra, en el col·legi per fer que aquestes diferencies injustes desapareguin.

El primer astronauta español en Marte

El primer astronauta español en Marte  Un día, en el 2020 el único astronauta español llamado Franklin quería cumplir su sueño de coger un nave a Marte. En el despegue se mareo un poco pero cuando llevaba un buen rato le empezó a coger el truco. Cuando salio de la atmósfera contemplo por primera vez lo bonito que era el espacio. Al aterrizar en Marte se dio un susto porque se creía que había visto algo, lo estaba buscando.  Fue una persecución muy emocionante. Al final Franklin lo encontró. Era un alíen. Tenia la cara como una bola de billar, la nariz cuadrada, los ojos rojos, los pies que median un metro y medio y decía que se llamaba Ozinbawe. Sabia hablar un poco el español.    Al largo de unos cuantos días ya se llevaban mucho mejor. Pero si les descubría el ejercito marciano a Ozinbawe le podrían matar. Una noche fría en el planeta Marte el astronauta Franklin salio a dar una vuelta por el barrio de Slekinton. Había un guardia  con una pistola y una espada de Leonardo Dabinchi. Eso quería decir que los marcianos habían estado alguna vez en la Tierra. Se escondió porque no quería que le vieran y   mataran a  Ozinbawe. Luego cuando se estaba alejando de el guardia venia otro por su espalda. No sabía que hacer. Después con mucha suerte para el astronauta Franklin se paro un coche que le tapaba la vista a el guardia y le  daba tiempo a escapar de ese terrible apuro. Cuando llegó a casa de Ozinbawe se pusieron a hablar de cosas que podrían pasar en el futuro si el ejercito marciano les descubriese. Luego el astronauta Franklin se fue a la cama, en su primera noche en Marte. Al día siguiente unos guardias estaban vigilando el desierto  de Smuhunsam. Cuando pasaban por alado de una casa desierta vieron que en la parte de detrás había una nave espacial. Siguieron las huellas que habían dejado Franklin y Ozimbawe en las arenas de un cálido desierto. Cuando llegaron asta el final vieron que era la casa de Ozimbawe. Llamaron a la puerta unas cuantas veces pero no les abrían tiraron la puerta abajo. Por suerte Ozimbawe se había ido a hacer la compra y Franklin se fue a ver en que estado estaba su nave para la vuelta a la Tierra. Cuando aun Ozimbawe estaba haciendo la compra Franklin volvía a la casa de Ozimbawe aun estaban los policías. Cuando Franklin estaba entrando en la habitación de invitados los policías le preguntaron si era el que venia con la nave. Le contesto que si. Por no ser un marciano. Lo llevaron en un automóvil asta la prisión de Scamblach. Lo metieron en la celda 1128. El pobre astronauta no sabia porque le habían secuestrado. Le dijeron que le habían secuestrado porque era un humano. Desde ese momento paso su primera noche en prisión. A la mañana  siguiente  le llevaron a un juzgado. El juez dijo que estaría en la cárcel un millón de años. Cuando pasaron unos cuantos años el astronauta se escapo de la prisión. Luego se busco una casa en Marte. Unos cuantos días después cuando se fue a hacer la compra se encontró de nuevo con Ozimbawe, en un mercadillo de su barrio. Como toda la gente se saludaron y se dieron dos besos. Después Ozimbawe le invito a tomar un té. Después de tomar el té, el astronauta regresó a su casa. Cuando llegó a su casa se puso a escribir en su diario secreto las aventuras que había tenido ese día.     Al día siguiente cogió lo mas importante porque tenia que regresar a la Tierra con su nave. Cuando llegó a la se puso el cinturón de seguridad y puso en marcha el motor. Cuando cruzo la atmósfera se subió a al transbordador espacial, arranco los motores y se puso a pilotar lo. Cuando aterrizo en el aeropuerto de Barajas toda la gente le estaba haciendo fotos. Después de bajar del transbordador fue a las noticias de RTVE y ahí contó todas las aventuras que había tenido en Marte.

7. Fes la descripció d'un lloc que t'agradi

 Faig aquesta descripció perquè els meus pares coneguin el paissatge a on annire a esquiar amb els meus companys del col.lgi:
El que més m'agrada de tot són les montanyes. Són altes, inclinades, puntiagudes, estan nevades i es troben  al fons de la fotografía. El segon que més m'agrada és la neu. Es blanca, brillant, neta i es troba en la major part de la fotografía. I per ultim  m'agradan molt els arbres. Són avets alts, prims, verds i blancs i es troben sobre tot en el costat dret de la fotografía. Quin fred!